Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dimarts, 19 de gener del 2016

Cançó azteca


"Vivim aquí en aquesta terra,
tots som fruits d'aquesta terra,
la terra ens alimenta:
en ella creixem, tija i flor,
i quan morim
ens marcim en la terra.
Tots som fruits de la terra:
Mengem de la terra 
i després
la terra ens menja."

(Cançó azteca)

Aquesta cançó - poema, explica la visió de reciprocitat que tenien entre els humans - la natura - els deus. La Terra per ells no només era un jardí que els alimentava, sino també una boca amb fam,  expressant així la gana còsmica dels deus, que exigien ser alimentats amb humans. Sovint recordem d'altres cultures, només aquelles coses que ens semblen més inexplicables, i així ens perdem altres visions, altres colors, altres mons...


dijous, 14 de gener del 2016

Allò que és millor no dir

Diuen, que una persona li va preguntar a un savi:
- Saps el què m'ha dit el teu amic de tu?
-Espera, - va interrompre el savi- passa primer allò que m'has de dir per tres filtres.
- Tres filtres?
- Si: avans de dir qualsevol cosa és necessari passar-ho per tres filtres. El primer és el filtre de la veritat. Estàs segur de que això és veritat?
- No, només ho vaig escoltar.
- És a dir, que no saps si és veritat o no. Passem el segon filtre; el filtre de la bondat. Em vols dir alguna cosa bona del meu amic?
- No, tot el contrari...
- Aleshores, - va continuar el savi- em vols dir alguna cosa dolenta que ni tan sols estàs segur de si és veritat o no. Provem el tercer filtre, el de la utilitat. És necessari per a mi escoltar allò que m'has de dir? -  Serà precís? -...
- No, la veritat és que no tens necessitat de fer-ho.
- Bo, - va concloure el savi- si en allò que em vols contar no hi ha veritat, ni bondat, ni utilitat... Per a què dir-ho, doncs?


diumenge, 3 de gener del 2016

La festa de Cap d'Any


El vaig conèixer en una festa de Cap d'Any, a un pis destarotat d'uns amics d'uns amics que tenia al facebook i a la que no tenia moltes ganes d'acudir i menys encara d'ennuegar-me amb el raïm, com em passa sempre. La situació afavoria l'apropament si, només al moment oportú. Aquest era, sens dubte, després de les dotze però no molt més tard de les dotze i cinc minuts.
El pla el vaig tindre preparat al instant:
De la campanada 1 a la 3, havia d'anar apropant-se al subjecte més atraient de la festa, poc a poc, sempre dissimulant.
De la 4 a la 6, era precís establir un primer contacte visual i prendre el control de la situació.
(Aquest pas era decissiu, perquè si el contacte visual no feia l'efecte esperat s'havia d'avortar l'operació ràpidament)
7 i 8, mirar cap a qualsevol altre lloc, pot ser la Tv, per treure-li importància al primer contacte visual i no mostrar signes de desesperació.
9, ràpid!!!- Tornada al contacte visual!!! No fer veure que s'ha perdut interés...
10, somriure murri amb mirada de promeses de passar una bona estona.
11, ja havia d'estar pegada al seu costat i, si s'escau, espentar a possibles rivals dels voltants. I...
12, era el bes.
Fins al punt 12 em va sortir perfecte, però després d'una estona vaig notar com el seu interès va disminuir o digam que es va... diversificar, i a la fi vam quedar en un poc fiable "et busque pel facebook i parlem"...
En sèrio? Parlarem?