La situació és aquesta:
Lucia di Lammermoor acaba de signar, pressionada pel seu germà, el contracte matrimonial amb Arturo, amic d'aquest i aliat de tota la vida. Ella no volia, però per raons polítiques i per no decebre al germà, al final accedeix. I quina casualitat, que en aquest precís moment, quan acaben de signar els papers, apareix Edgardo, amb qui Lucia s'havia promés en secret i a qui realment estima de tota la vida. També és el gran enemic mortal d'Enrico, el germà de Lucia. Tot un moment carregat d'emocions on els personatges canten els seus pensaments, tan diversos, i que es van juntant poc a poc, creant una harmonia contrastadament preciosa. Em fascina aquesta part, perquè parlen tots a l'hora, criden, canten! i tanmateix sona preciós. Un passatge que et fa comprendre l'intensitat del moment de la millor manera possible, amb música...
EDGARDO
Chi mi frena in tal momento? (Qui em frena en aquest moment?)
Chi troncò dell'ire il corso? (Qui va canviar el rumb de les ires?)
il suo duolo, il suo spavento (el seu dolor, el seu espant)
son la prova d'un rimorso! (són la prova d'un remordiment)
Ma, qual rosa inaridita, (però, com rosa marcida,)
ella sta fra morte e vita! (es troba entre mort i vida)
io son vinto... son commosso... (estic vençut, commogut...)
t'amo, ingrata, t'amo ancor! (t'ame, ingrata, t'ame encara!)
ENRICO
Chi trattiene il mio furore, (Qui detén el meu furor,)
e la man che al brano corse? (i la mà que corre cap l'espasa?)
Della misera in favore (en favor de la miserable...)
Nel mio petto un grido sorse! (al meu pit sona un crit)
È il mio sangue! io l'ho tradita! (És la meva sang i l'he traït!)
Ella sta fra morte e vita!...
Ah! che spegnere non posso (Ah! que no puc esborrar...)
un rimorso nel mio cor! (els remordiments del meu cor!)
LUCIA
Io sperai che a me la vita (Esperava que la vida)
tronca avesse il mio spavento... (hagués estat trencada pel meu terror)
ma la morte non m'aita... (Però la mort no m'ajuda,)
vivo ancor per mio tormento! (encara visc, pel meu turment!)
Da'miei lumi cadde il velo... (cau el vel dels meus ulls)
Mi tradì la terra e il cielo!... (m'han traït la terra i el cel)
Vorrei pianger, ma non posso... (voldria plorar i no puc,)
ah, mi manca il pianto ancor! (fins i tot el plor m'abandona!)
RAIMONDO
Qual terribile momento!... (Quin moment més terrible!)
Più formar non so parole!... (ni tan sols puc dir paraula!)
Densa nube di spavento (un dens núvol de temor...)
Par che copra i rai del sole! (sembla que cobreix els raigs de sol)
Come rosa inaridita (com rosa marcida,)
ella sta fra morte e vita!... (es troba entre mort i vida)
Chi per lei non è commosso (qui no es compadeix d'ella)
ha di tigre in petto il cor. (és que té al pit un cor de tigre.)