Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



diumenge, 25 d’octubre del 2009

One for my baby


Són quasi les tres de la nit.
Ens acabem de conèixer fa una estona a un lloc miserable i amb poca llum.
M'has convidat a una copa i ara jo et convide al meu apartament.
Hem parlat de la vida superficialment, simulant personalitats que no són les nostres.
No calen explicacions, sabem per on anem tots dos.
Pot ser una aventura. O pot ser que no passe res.
Ara ens mirem sense saber per on començar.
Millor prenem una altra.
Copa amb gel.
- Engegue la música?
- No, no cal. Algú està tocant el piano al pis del costat. Sona bé, és tranquil...
Les notes ens acaronen.
Formen una melodia seductora.
Ens mirem.
Passen uns minuts estàtics.
Estem a punt de trencar la màgia.
I la trenquem conversant.
Tontegem, fem bromes i em dius que sóc atractiva.
Encenc una cigarreta i mire el fum.
Faig cercles voladors.
Fem bromes i riguem. Però de què?
No sabem.
Ara arriba el moment,
puc sentir-ho a l'estòmac,
a la pell.
Apague el foc.
I t'apropes...

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Manual del "Perfecte" Turista

A continuació exposaré uns quants consells, molt senzills de seguir, per a convertir-se en un/a prototip de turista genial, és a dir, tot aquell que qualsevol país, ciutat o poble estaria encantat de rebre.
1. La regla número ú es pot enunciar amb la famosa sentència "donde fueres, COMPRA". Si vas a algun lloc has de comprar almenys un souvenir qualsevol, i si no serveix per a res amb més motiu. Si no ho fas, seria com si no haguessis estat mai allí, pensa que la teva compra és la prova que demostra el teu pas per un lloc. Sovint, és la compra i no el viatge mateix, l'objectiu del desplaçament. Compra.



2. Lloga tot el que tinguen per llogar, siga una bici, un patinet o un tàndem. Fes.-ho! I agafa el vehicle més gran i extravagant que trobes, ja siga un patinet aquàtic en forma d'ànec o un carro amb ombrel·la groga. Lloga. (M'estic enrecordant de "under my omberela-ela-ela-ela...").

3. Abans de preocupar-te per si un museu té una gran col·lecció, confirma una cosa més important: que aquest dispose d'una gran tenda, perquè si és petita de segur que el museu no valdrà res. Els meus favorits són aquells en els quals és necessari passar per la tenda-museu per a eixir, per a que no et perdes, on podràs trobar llibretetes precioses, senyals de lectura i altres objectes superflus i bonics. Compra. Si dubtes compra sempre perquè no saps mai quan podràs comprar, ai, volia dir tornar.


4. Fes “La Foto” sempre al lloc on més gent hi ha, encara que no comprengues què hi ha. És igual. No importa. Tu fes la foto. Mira per on tothom mira. I toca, toca-ho tot perquè mai se sap quines propietats màgiques pot tindre una estàtua o una pedra envellida pel pas del temps. Ah, si veus un cartell que diga “No pasar”, tu passa. Segur que allí tenen amagades les coses més meravelloses i secretes de tota la ciutat, i del país! Si veus un altre que diga “No tocar”, toca! Tu toca, perquè aquest cartell va dirigit només a aquelles persones irrespetuoses que van pel món fent el salvatge i que ho trenquen tot. I si veus un altre on es pregue guardar silenci per respectar l’estança, tu no fages cas! Parla, parla fort com en ta casa, o més si pots! Si no ho fas així potser ningú s’entere de que has passat per allí. Parla.



5. Provaràs tot allò que se’t dóne per menjar, encara que siguen coses que mai hauries pensat que podries tragar... (açò ha sonat molt malament!) Pensava en un pastís estrany, licors amb insectes o jarops intragables que estàn més roïns que el limoncelo que fabrica el meu pare. La màxima és: “Menjaràs tot allò que pugues fins a rebentar, especialment tot allò que és gratis”. Menja.


6. Acostat a tot allò que siga del tipus “clin-clin-caixa”, pot ser un concert de música típica de la zona al què mai assistiries de veure’l anunciat a la teva ciutat, però tranquil, a aquest sí, el fan especialment pensat per a tu, t’encantarà.


7. Realitza combinacions de roba impossibles, juga amb els colors i les sandàlies, tot pega amb tot, treu de l’armari tot aquell vestuari que no et posaries ni per anar a baixar el fem, i reutilitza-ho! Ara pots!

8. I per últim: Treu al cafre que portes dins, tots tenim un pallasso esperant a ésser alliberat a la mínima oportunitat i aquesta és la teva! Dóna la nota, parla més fort que de costum, crida inclús, xiula, saluda sempre a tothom amb crits i gesticula, sobre tot gesticula molt. Gesticula.


I tot plegat, perquè la vida pot ser meravellosa i allà on vages pots trobar llocs per a pensar i conèixer a gent encantadora... viatja! Viatja molt! I sobre tot, sigues feliç!



dissabte, 3 d’octubre del 2009

Tarta Philadelphia

No sóc bona cuinera, però hi ha una cosa que sí que sé fer i és aquesta tarta Philadelphia, molt fàcil sempre que no siguis tan torpe com jo i no confongues els ingredients... Fent-la he aprés que si poses rent en comptes de cuallada no faràs una tarta, sinó un tipus de pudding molt desagradable...
Ingredients:
- Mig got de llet
- Mig got de sucre
- Una tarrina sencera de formatge Philadelphia (pot ser light, encara que la tarta engrossarà el mateix. Bo, la tarta no engrossa, ho faràs tu!)
- Un sobre de CUALLADA en pols (Royal)
- Nata líquida, mig litre.
- Un poquet de canella en pols... Eiii, que he dit poquet, que és afrodisíaca!

Elaboració:

Primer has de preparar el motle, montant el fons d'aquest amb caramel líquid. També pots utilitzar melmelada del sabor que més t'agrade.
Després ho deixes a un costadet, tapat amb un drap per a que no entren mosques.
Es posen tots els ingredients esmentats anteriorment dins d'un perol qualsevol (que no siga massa petit perquè si no...) i es mou amb la batedora, en fred.
Després, quan està tot ben desfet, es posa al foc i es remena sense parar (ni un segon) amb una cullera (i sempre en el mateix sentit, que ha de ser el de les agulles del rellotge... Val! Això últim m'ho he inventat!!). Es remena fins a que espessa, però sense deixar que bullisca. Només comença a bullir, es treu del foc sense deixar de menejar ni un sol milisegon (aquesta part és difícil eh! es necessiten tres mans).
A continuació es posa tot dins del motle que havíem preparat i es deixa gelar fora de la nevera unes... dues hores més o menys, i quan ja està fred es posa dins de la nevera.
Una mica abans de provar-la, es treu del motle i es posa en un plat. (Ha de tindre forma de tarta, si no és així és que en comptes de cuallada hem posat rent en pols).


I ja podeu disfrutar d'aquesta empalagosa, però boníssima tarta!!

divendres, 2 d’octubre del 2009

Segon dia d'Octubre de 1869

Estic amb tu,
avui et recorde
i crec amb tu.
Un dia com avui va néixer Mahatma Gandhi, persona amb qui comparteixo pensament, ideals i per què no, utopies. Admire tot allò que va fer en vida, la seva forma de protestar, sense fer soroll, la seva capacitat de sacrifici i de renúncia, les seves paraules i el seu somriure.