Cita


"No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida."

Randy Paush



dimecres, 16 de juliol del 2008

"Todos tenemos una visión"

Llegint un llibre de psicologia, d'aquells que sempre he pensat que et calfen el cap i no serveixen per a res, he trobat un conte molt bonic que m'agradaria compartir, o simplement guardar en aquest raconet meu:


Un cargador de agua de la India tenía dos grandes vasijas que colgaba a los extremos de un palo y que llevaba encima de los hombros.

Una de las vasijas tenía varias grietas, mientras que la otra era perfecta y conservaba todo el agua al final del largo camino a pie, desde el arroyo hasta la casa de su patrón. Pero cuando llegaba, la vasija rota sólo tenía la mitad del agua.

Durante años esto fue así diariamente. Desde luego, la vasija perfecta estaba muy orgullosa de sus logros, pues se sabía perfecta para lo que fue creada.

Pero la vasija agrietada estaba muy avergonzada de su propia imperfección y se sentía miserable porque sólo podía hacer la mitad de todo lo que se suponía que era su obligación.

Después de dos años, la tinaja quebrada le habló al aguador, diciéndole así:

“Estoy avergonzada y me quiero disculpar contigo, porque debido a mis grietas sólo puedes entregar la mitad de mi carga y sólo obtienes la mitad del valor que deberías recibir.”

El aguador dijo compasivamente: “Cuando regresemos a la casa quiero que te fijes en las bellísimas flores que crecen a lo largo del camino.”

Así lo hizo la tinaja. Y, en efecto, vio muchísimas flores hermosas a lo largo del camino, pero de todos modos se sentía apenada porque al final sólo quedaba dentro de sí la mitad del agua que debía llevar.

El aguador le dijo entonces: “¿Te diste cuenta de que las flores sólo crecen en tu lado del camino? Sembré semillas de flores a lo largo del camino por donde vas, y todos los días las has regado y durante dos años yo he podido recoger esas flores para decorar el altar de Dios. Si no fueras exactamente como eres, con todo y tus defectos, no hubiera sido posible crear esta belleza.”

dissabte, 5 de juliol del 2008

Israel II: més fotos

Aquestes són les últimes fotos que pose de la sel.lecció d'Israel, ja que en tenim unes 3000, jaja...
Meravelloses vistes de Jerusalem i de la cúpula daurada:

No van faltar els passetjos pel mercadillo...
I vam passar mooolta calor, però val la pena.






Una altra cosa que em va impactar molt va ser el museu de l'Holocaust a Jerusalem, on es guarda tot tipus de material sobre aquell horror causat pels nazis. Pense que deuria ser obligatòria l'assistència a aquest lloc per a tot el món, per tal d'evitar que alguna cosa semblant puga tornar a passar. Durant tot el dia, ininterrumpidament, hi ha càmeres per totes les sales on van apareixent relats de les vivències de víctimes que van sobreviure... i no s'acaben. Molt trist. Però per això mateix, no es pot obviar aquest fet. Tenim l'obligació moral de recordar.












El mur que pretén aillar a la població palestina de Jerusalem... Personalment, estic en contra, moltes persones han de passar per una espècie d'aduana almenys quatre vegades al dia per tal de poder acudir al seu treball. No obstant, veiem a molts (també xiquets), que saltaven pels costats del mur, per acurtar el trajecte.

I ací va un video que he trobat molt interessant, per si voleu saber més:

divendres, 4 de juliol del 2008

Pagliacci, de Leoncavallo

Acabe d'escoltar, en aquest precís moment, l'òpera "Pagliacci". Ufff, sospir, encara no he reaccionat i em trobe en aquest estat d'ensomni que s'apodera dels teus pensaments quan alguna cosa t'ha emocionat. Qué bonica! Excés de sensibilitat no pot ser sà... però val la pena sentir-lo.

Quan pense en Giuseppe di Stefano com cantava, amb tant de sentiment i una meravellosa tècnica vocal, i recorde fets de la seva vida, com que va estar enamorat de Maria Callas i aquesta no li corresponia... Imagine com seria cantant sentint vertaderament el que està passant a escena, és el verisme, el teatre dintre del teatre, com només ell ha sabut transmetre. És, en definitiva, el teatre de la vida.



Per posar-vos en situació, Canio és il pagliacci, el "payaso" d'una companyia de teatre de la Commedia dell'Arte, i acaba de descobrir que la seva dona l'enganya amb altre, tal i com representen a escena. Però the show must go on, i ha de començar la representació en la qual ell fa el paper còmic...

Vesti la giubba e la faccia infarina.
La gente paga e rider vuole qua,
e se Arlecchin t'invola Colombina,
ridi, Pagliaccio, e ognun applaudirà!
Tramuta in lazzi lo spasmo ed il pianto;
in una smorfia il singhiozzo e il dolore...
Ridi, Pagliaccio, sul taro amore infranto!
Ridi del duol
che t'avvelena il cor!

Vistes la casaca y te enharinas la cara.
La gente paga y quiere reírse aquí
y, si Arlequín te levanta a Colombina,
¡ríe, Payaso, y todos aplaudirán!
Cambias en chanzas el dolor y llanto;
en burlas los sollozos...
¡Ríe, Payaso, de tu amor destrozado!
¡Ríe del dolor
que envenena tu corazón !


Ufff! sospir

dimecres, 2 de juliol del 2008

Viatge a Israel, any 2005

L'estiu de 2005 va ser molt especial per a mi, entre altres coses, per tindre l'oportunitat de visitar aquest país que inspira tants sentiments de respecte cap a les cultures. Tant si creus com si no, aquesta és una terra amb un aire místic que et fa dubtar de tots els pensaments existencials... una terra que es trepitja amb molta cura, per no molestar a cap dels seus habitants.


Una de les coses que més em va agradar d'Israel és passetjar per ciutats mixtes, on jueus, àrabs i cristians conviuen en pau i respecte.


Vistes de la platja de Tel Aviv










Cesárea: Ciutat romana a la vorera del Mediterrani, entre Haifa i Tel Aviv. Complexe d'edificacions romanes que han descovert les excavacions dels últims vint anys. Es pot passejar en mig de totes aquestes impressionants restes de la ciutat romana: piscina decorada amb pòrtic, palau, teatre amb vistes al mar, anfiteatre, hipòdrom, aqueducte i no-sé-quantes-coses-més!






















Es poden visitar fortaleses templàries, en molt bon estat:




Memorial de San Pere a Galilea. Ací es trobava la casa de San Pere:




Una prova de l'existència del "Arca de la Alianza":



La Basílica de la Nativitat, a Betlem.

Acre o Akka (pronunciat a l'hebreu Akko), a la vora del Mar Mediterrani, és una de les ciutats més antigues del món, alguns diuen que des del 1500 a.C.

















Vistes des de Massada:





Massada. En hebreu significa "fortalesa". Ciutat situada a 450m sobre el nivell del Mar Mort, al desert de Judea, i que poseeix una gran c0nstrucció hidràulica per tal de recollir i emmagatzemar fins a 4000m3 d'aigua, en un total de 12 cisternes, mitjançant una complexa xarxa d'aqueductes.

La història d'aquesta ciutat és impressionant. Allà per l'any 70 d.C. va arribar a Massada un grup de jueus expulsats de Jerusalem per Tito, cercant protecció. Dos anys més tard, Luci Flavio Silva, el governador romà de Judea, acudiria a la fortalesa amb un exércit de 15000 soldats. Fa construir una rampa gegant i set mesos després es fa evident la futura victòria dels romans. Davant aquest fet i, abans de ser presos com a prisioners o esclaus pels romans, els habitants de Massada decideixen donar-se mort. Però, com que el suicidi era prohibit per les lleis del Judaisme, s'organitzen de la següent manera: els homens mataren a les seves famílies i després nomenaren a deu d'ells per a assassinar a la resta de guerrers. Finalment, entre aquestos deu, escolleixen per sorteig a un nou, que va acabar amb la vida dels altres i després inciendià el poblat. Encara es conserven les plantilles de les pedres que van ser utilitzades com a papeletes per fer el sorteig, amb els noms dels deu guerrers.


Quan els romans arribaren a Massada, només van trobar amb vida a dues dones i cinc xiquets, que els van relatar tota la història.





El Mar Muerto, impossible nadar en ell perquè és deu vegades més salat que qualsevol altre mar, està situat a 416 m per baix del nivell del mar, és el lloc més baix de la terra!








Les vesprades a la platga de Tel Aviv, quan el sol cau.